Cresta de Llosás (juliol de 2016)

Potser en aquesta ocasió no fà falta bivaquejar per completar la volta que vull fer,però tinc moltes ganes de dormir fora,sota el cel,i quin millor escenari que el massís de l'Aneto.
Carregat fins a dalt per passar la nit em dirigeixo cap a l'ibón inferior de Corones,previ atracament a l'hora d'agafar l'autocar que m'ha pujat fins al refu de Corones i que ha triplicat el seu preu desde l'última vegada que el vaig agafar.


Comencem l'ascensió

En dues horetes de pujada molt tranquila em planto al punt on demà començaré a enfilar cap a la cresta,pràcticament a 2700 metres.Hi han alguns bivacs excelents amb aigua a la vora.Fins i tot tinc uns veïns de Tortosa que faràn el mateix que jo.


Acabat de sopar,és hora de descansar

Obro el ulls a les 6:20 del matí i amb bastanta mandra esmorzo un pastís energètic amb un bon café calentó.La nit ha sigut excelent amb una lluna que de vegades semblava que s'hagessin deixat un llum encés.

Son les 7 que enfilo la canal d'accés a la cresta,en una estona arribo a coronar el primer dels 8 tresmils que vull trepitjar avui,de moment tot va genial i disfruto de cada minut que camino i grimpo per aquí.


Vista de les agulles de més de tresmil metres que hauré de superar per arribar al gran Aneto,al fons

L'aresta no deixa res a dessitjar,trepades sobre grans blocs em fan xalar observant el buit cap als dos vessants.Arribo al primer sistema de ràpels on la màxima atenció fan que els superi amb èxit i continui camí del sostre del Pirineu.
La part final abans de coronar l'Aneto és molt atlètica i costeruda i fà que la meva arribada al cim tingui un sabor de satisfacció enorme.En aquest tram coincideixo amb una parella que venen directes desde el refu de Corones i qu acabem de pujar junts.


La foto dessitjada per tothom

Al cim ens trobem un munt d'excursionistes.Quasi tots han pujat per la ruta normal,i on a part de demanar fotos uns als altres el tema a parlar és el "puente de Mahoma",un pas aeri i estret que s'ha de superar per arribar a la creu.Felicitats a tots!

Jo recullo els bàrtols i em dirigeixo a baixar pel coll de Corones,no sense abans trepitjar en poca estona la "punta Oliveras",l'últim tresmil de la meva jornada.De camí a la parada de l'autocar (que malament queda dir aixó en un bloc de muntanya) m'aturo a recuperar tot el material de bivac que he deixat a l'ibón.
Ara sí,després de poc més de 8 hores em trobo de nou al refu fent cua per tornar a Senarta.
Fins la propera!


2 comentarios:

  1. Bones, suposo q aquest dia el teu pla era argarot S, argarot, agulla Tchihatcheff, agulla Franqueville, agulla Escudier ( ara descatalogada) agulla Daviu, Aneto i punta Oliveras arenas, bonisima resenya, tinc feina per aquesta zona, una abraçada gegant company

    ResponderEliminar
  2. Hola!
    Ja no m'enrecordo de tots els noms,però una de les meves prioritats a l'hora d'enllaçar cims era no deixar-me cap per fer,així no havia d'invertir temps i "pelas" en tornar allà

    ResponderEliminar