Espadas-Posets (setembre 2013)

Per fí começa a sortir el sol i puc guardar el frontal,son les 7 del matí i porto més d'una hora caminant pel GR que primer m'ha dut fins al refugi/hotel Ángel Orús i ara em porta cap a l'Ibón de Llardaneta.El dia es presenta espectacular i tinc moltes ganes de caminar pels cims que ja diviso a l'horitzó.


Arribant al Ibón de Llardaneta

De seguida arribo al Collado Eriste,no sense abans menjar-me una bona canal de pedra solta que em fà suar de valent.Porto tres hores justetes,bon horari per tindre el primer tresmil a cop de bastó,així què menjo una mica,instalo la GoPro al casc i enfilo les primeres agulles anomenades Pitons de Llardaneta,que no són més què el preàmbul del Diente Royo (3010),el cual constitueix el tercer pitón.Com què tant de puja-baixa em té una mica descol·locat i no vull perdre temps mirant el mapa,decideixo pasar per tots els cims què hi han,així estic segur què no em deixo cap dels que vull trepitjar..


Una mirada enradera ens obre els ulls de l'aresta tant collonuda que començem a recorrer.

 Deseguida arrivem al Pavots i ja és hora de ficar-me els pantalons curts,ademés,ara hauré d'anar a caçar un tresmil què està una mica apartat i la tornada segur què la venen mooolt cara,quasi 200 metres positius només per tornar a l'aresta on ens trobem ara


Desde la Tuca Forau de la Neu (3079).Radere,l'aresta que haig de tornar a enfilar...

 Després de recuperar-me de la pujada menjo una mica i contemplo el camí què em separa dels cims de Las Espadas,un dels trams més aeris i bonics de tota l'aresta.Vertical i afilada com un ganivet m'agafo a les seves roques amb caiguda cap als dos costats.De vegades haig d'anar a quatre potes amb algún pàs de cavall què em fà xalar com un boig.La roca aquí és excelent,el dia clar i calent,l'horari perfecte....una sensació collonuda m'envaeix i dessitjo què no s'acabi mai,però tot té un final i arribo al seguent cim on m'ajunto amb dos nois de Tortosa què fins ara anaven una mica més avançats què jo.


De camí cap al Posets

Fent amistats què possiblement,no tornaré a veure  mai.

Ara sí,ja el tinc d'avant,després d'anar una estona amb els  companys esporàdics,em trobo amb la pujada final al majestuós Posets,punt on poc a poc començaré el retorn a la civilització.


L'aresta de la dreta és la normal al Posets (3375) i per on baixaré.

Arribo al penúltim tresmil del dia i la veritat és què no m'impresiona tant com el primer cop que hi vaig ser,potser és perquè tinc al cap l'últim cim que vull culminar i què és una mica tècnic i exposat.Així què faig una foto,menjo quatre avellanes i en dos minuts segueixo el camí de baixada.


La Rambla....A no! què és el Posets....(sóc l'únic amb casc?)

Aquí el tinc,el Diente de Llardana (3094),si a la seguent fotografía fà pinta de malparit,en directe no os ho podeu imaginar.M'aturo al coll per observar-lo i clitxar la millor ruta d'atac al cim.Aquí tothom passa de llarg i ni tant sols aixequen el cap per mirar-lo,segueixen caminant....i no m'extranya.


Diente de Llardana poc abans d'arribar al Collado del Diente

Deixo la motxilla i els pals al costat d'una roca i em dirigeixo a la base en busca de la millor vira què em pot dur fins al cim.Un pas rere l'altre sense dubtar en cap moment,de seguida utilizo les mans degut al fort pendent.Sense adonar-me'n ja soc a l'últim terç de la pujada i he superat el tram més empinat,"donç no ha estat tant xungo",penso només arribar al cim de l´últim tresmil d'avui...A la baixada només cal prestar-hi encara més atenció  i en un moment torno a ser amb la motxilla i encarant la Canl Fonda que em porta fins a les cotes on hi ha el refu.....OLÉ!


Una bona panoràmica de tres fotografies unides en una per representar tots els cims què he aconseguit avui.

Info per si algú s'hi vol acostar:

Taula de temps.

Falta marcar un petit tram desde l'aparcament que no surt al mapa.


Com sempre,la millor opció és clicar sobre el logo de vimeo i gaudir de la màxima resolució ;)


1 comentario:

  1. mare meva, com ja et vaig comentar, l'aproximació i la tornada son eternes! això si, quin plaer d'arestes! (i quina impressió, amb la caiguda a les dues bandes!!). Vinga, uns quants més a la saca... endavant!!

    ResponderEliminar