Cósterillou (setembre 2017)

Com ja és de costum,el Pika i jo començem a caminar just passades les quatre del matí mentres la Judit es queda "custodiant" la tenda fins més tard,ja que farà una excursió diferent a la nostra.

Avançem pel GR deixant enradera l'embassament de La Sarra i anem direcció al refugi Respomuso,on tardem gairebé dues hores fins arribar.Aquí prenem la cruïlla que,ja amb forta pujada,ens porta fins a les faldes dels cims més alts.

En aquesta ocasió no m'he informat gaire de la ruta,bona part serà sorpresa.Se que tindrem que escalar i progresar encordats degut a la dificultat de l'aresta,que tot i ser curta comparada amb d'altres,segur que ens posarà a proba.

Començem a trepar el primer tresmil,l'agulla d'Ussel.Anem en ensamble de 15 metres on procurem intercalar sempre dues assegurances entre nosaltres.Estem txalan molt i cada vegada la roca és millor.En poca estona ja som al cim i veiem el que ens queda per davant,una bona aresta ben afilada i aeria,però el que més resalta és la neu i el gel acumulats entre les roques de la cara nord..

Com era d'esperar,la neu ens fà avançar molt a poc a poc i ens impedeix,de vegades,trobar el pas més assequible per superar les dificultats.El Pika va al devant i es curra tot el troç fins a la formació anomenada arc boutant que hi ha just abans de la Torre Cósterillou.Fins aquí ha sigut una aresta realment xunga...la neu no ha ajudat gaire però la feina bruta ja està feta.

Li prenc el relleu al Pika a peu de "torre",em carrego de friends i bagues i començo a escalar el primer llarg del que diuen és el tresmil més dificil del Pirineu,no sense alguns dubtes sobre com anirà tot.Comença per una canal de tercer grau bastant dreta,la roca és immillorable,aquesta serà la clau per disfrutar del moment,tot és molt segur i es pot assegurar fàcilment.Arribo a la reunió intermitja i recupero cordes perque puji el company.És un lloc màgic,emmig d'una escletxa penjats de la reunió que dona inici al segón llarg i al pas amb més grau,una tibada "sense peus" de quart.De seguida accedeixo a un munt d'escletxes on m'asseguro amb els catxarros i tiro amunt fins al cim on llaço un bloc per montar reunió i acabar de planxar el segón tresmil d'avui,tomaa!

Allà mateix tenim el ràpel de 20 metres que ens porta a la seguent escletxa i on comença una trepada divertida fins la part més alta de l'aresta on ja tenim el Balaïtous a tocar.

Després del tercer cim apretem el ritme per veure si és possible enllaçar l'aresta de las Frondellas,però ens adonem que anem algo tardet i decidim encarar la llaaaarga baixada fins a La Sarra.

Excel·lent aresta la d'avui,difícil però amb roca galàctica que fà guanyar confiança mentres progreses entre els blocs.Bon "finde" amb bona companyia!