Russell (setembre 2015)

L'estany de Llauset s'està convertint en un dels meus llocs preferits del Pirineu,així que no dubto en fer la travessa dels Russell partint des d'aquest indret.

Arribo quasi de nit i després de muntar la tenda i de sopar agafo la càmara i m'entretenc fent algunes fotos,que malgrat la lluna que hi ha,surten prou bé. 

Estany de Llauset i pics de Vallibierna, 22:15 h.

A sobre l'aparcament.Avui aquesta serà la meva manta...

Començo a caminar sense presses en direcció als 6 pics Russell,en teoria els tresmils més facilets del massís.
Es nota que ja som a finals de setembre i la fresca em fà abrigar.El més molest és caminar pels pedregals que hi ha aquí dalt,però ràpidament arribo al primer cim,el Russel oriental,i d'aquí en 20 minuts arribo al coll que em durà a l'agulla sur,on el fred és molt acusat per culpa del vent,així que procuro no entretindrem en baixar per la canal,coronar-lo i tornar a remuntar fins al coll,on em prenc un descans per menjar un entrepà i observar tot el que m'envolta.Crec que aquest indret l'anomenen nus d'arestes,ja que conflueixen varies d'elles.

Abans de la trepada a l'agulla Russel Sud

Després del moç faig quatre passes contades i trepitjo el Russell sudest.La jornada pinta tranquileta i vaig fent disfrutant del moment,aquest cop sense córrer.Ja porto la meitat dels sis tresmils que vull fer avui.

Bretxa fotogénica que desemboca a l'inexistent glaciar...

       

Arribo així al Russell i al pic Bretxa Russell,on m'aturo a fotografiar el "gran" del Pirineu,quant de temps sense observar-lo de tant aprop.També l'aresta de Salenques m'impresiona per lo mitificada que és.Ja tinc ganes de veure-la cara a cara.França,com sempre,a "l'ombra".

Aneto sobresurtint a l'esquerra amb l'aresta Salenques deballant cap a la dreta.

Desfaig el camí en busca de les vires rocalloses que em portin a la base dels Russell per poder continuar el camí.Sense tardar gaire ja em trobo recorrent el pedregal incomodo que m'acosta a l'últim tresmil,l'agulla suoest,i que sembla que hi ficarà el toc de picant a la jornada,ja que veig la canal que haig de trepar i sembla que és empinada,així que trec el casc de la motxilla i començo a enfilar-la.

Canal d'ascens a l'agulla sudoest de Russell desde el pedregal

Acabant la trepada,arribant al coll

Disfruto molt aquesta escalada,haig de passar per sota un gran bloc encastat a la canal i sortir per un forat,la roca no es gaire bona,però només per sortir de la tartera de sota ja val molt la pena l'ascensió.
Corono i amb calma destrepo fins al coll i un altre vegada fins la tartera,però aquest cop per la canal oposada,ja que em va millor per dirigir-me al cotxe.

Haig de reconeixer que aquesta vegada he utilitzat el meu gps,no per a res especial,sinó perquè ja no tinc la intenció de fer tots els tresmils del Pirineu sense l'ús d'aquest aparell,N'he fet més de la meitat sense ell,només amb mapes de paper,però ara prefereixo assegurar bé el tret pensant més en altres persones que no pas en mí.Tot i aixó,el mapa és a la motxilla.

De tornada paro a dinar amb vistes al refugi de Botornàs aprofitant la bona temperatura i que vaig bé de temps.Una mica de llonganissa,formatge i pà per omplir reserves i fer l'agradable baixada fins a la presa.

Es pot estar més a gust?

Ja diviso l'estany de Llauset i l'aparcament

Arribo content i satisfet al cotxe,tot ha sortit perfecte,ha sigut una excursió tranquila i assequible,tot i que els peus em fan mal de tanta tartera,però és el que té la muntanya,les normes les posa ella.

Estany de Llauset

Taula de temps.Caminant i amb els temps de descans introduïts als parcials