Comaloforno i Besiberri Sud (agost 2013)

Aquesta vegada arribo a la presa de Cavallers amb reforços,la meva germana Mar s'ha sumat a l'aventura d'avui per caçar aquests tresmils que a priori no semblen gaire complicats.

Així que començem la caminada amb uns desnivells que treuem la son i les ganes de parlar,ja que pujem molt de cop i no tenim ni alé per xerrar...


Les vistes cap a la Punta Alta son impresionants

A la sortida del bosc ens trobem amb un tram poc definit de pedra i herba així què fem cas de la intuïció per avançar en direcció al segón Pas de l'Os i què arribarem en menys de dues hores.Parem,menjem i fem unes fotografies no sense mirar de reull els núvols que juguen amb els cims què volem assolir avui.


Passat l'estany Gelat ja som dins l'ambient de muntanya que buscavem

Estem anant a bon ritme,la temperatura és agradable i anem sortejant rocs i clapes de neu i gel en direcció al Comaloforno,el primer cim dels tres que farem.


Algún pas més vertical ens estalvia ficar-nos els grampons

El pitjor de tot està siguent el terreny descompost i inclinat què té aquesta tartera.Dos passos endavant i un endarrera.Em decidit atacar el cim per una ximeneia situada una mica més a l'esquerra del coll.De moment els núvols encara són persistents al cim i no veiem el nostre objectiu,però sabem què està a tocar...somi,SOMI !!


Si podem i la inclinació ho permet,aprofitem els trams de neu per avançar més comodos.

Metre a metre ens dirigim cap al cim del primer tresmil.

Després de trepar per la xemeneia arribem a un petit coll on tenim un dilema,no sabem en quina direcció és el cim,els núvols ens el tapen.El què és segur és què no baixarem per on em vingut...mare meva quina inclinació !
Després d'investigar una mica decidim anar a la dreta,ja que creiem que el cim és per allà.


Mar a l'últim coll abans de fer cim.

3 hores i 40 minuts ens han fet falta per pujar aquí.No ens hem equivocat al decidir la direcció fa una estona a l'últim coll.Els núvols no acaben de marxar però no ens importa ja què donen  una sensació magestuosa a l'entorn.


Panoràmica desde el Comaloforno

Després de les fotografies i felicitacions de rigor a me germana pel seu primer tresmil continuem a pel segón cim del dia,la Punta Passet,un tresmil decotat en les últimes medicions fetes per l'institut cartogràfic de Catalunya (ICC),i és que l'han rebaixat a 2.998 metres.Nosaltres,per si de cas l'han medit malament,ens dirigim cap allà per tal de coronar-lo,però abans haurem de superar una aresta què desde aquí no pinta gens fàcil i sembla què serà un dels punts calents del dia.


Impresionant cim gens fàcil d'aconseguir.

Amb calma i bon caminar arribem al cim de la Punta Passet,baixem al coll a recollir la motxilla i enfilem camí del Besiberri Sud,el segón tresmil del dia.
La pujada se'ns fà dura,ha sortit el sol i es nota bastant els metres acumulats que portem.Ens animem mútuament mentre ens treiem la màniga llarga i acabem de pujar la tartera fins coronar el cim.


Mar i Quimi.Besiberri Sud,3024 m.

Per fí començem el descens final cap a la presa.Seguim l'aresta uns metres fins trobar una canal empinada i molt descomposta que surt d'ella i ens deixa a la base on el camí serà totalment inexistent.Un altre cop l'orientació i algunes fites seràn les úniques eines per seguir el bon camí.


La baixada,tot hi siguer baixada,no és fàcil ni ens deixa relaxar-nos.

Trobem algunes restes de neu on decidim ficar-nos els grampons per caminar una estona en línia recte i sense sortejar rocs i blocs que et destroçen els genolls.Poc a poc anem devallant i restant metres a la muntanya en busca d'indicis de camí on poder avançar més tranquils.


Bona estrenada amb els grampons.

Els paissatjes aquí no defrauden cap a ningúna direcció.

Aguessim guanyat bastant temps amb més trams de neu...

Ja no sé quantes hores portem caminant,sembla que no arribarem mai.La baixada pel barranc de Malavesina no s'acava mai.Al·lucino amb la Mar què em segueix el ritme tot hi no estar acostumada a aquestes planxades de metres.Caminem sense parlar de fà estona,de vegades no cal fer-ho,només caminar un radere l'altre ja hi ha suficient conexió.Decidim que pararem al final del barranc per menjar alguna cosa.


A meitat del barranc de Malavaseina ja s'intueix el Pletiu de Riumalo...som-hi !

Tot una gesta pels nostres genolls arribar fins aquí,no ha sigut un camí asfaltat amb floretes als voltants que diguem....Contents per la feina quasi feta,encarem els últims dos quilòmetres i mig fins a la presa pel caminet que voreja l'embassament.
És aquest el moment què més m'agrada de les excursions,quan ja veus l'arribada i surgeixen tots els comentaris sobre el què hem fet i volem fer en properes sortides.En un no rés arribem al cotxe i ens estirem una estona per descansar abans de tornar cap a les muntanyes de maons,vidre i ciment....


Esplèndit aspecte de l'embassament de Cavallers

Ruta circular d'uns 13 quilòmetres

Mapa de temps de la jornada

2 comentarios:

  1. Estrenar-me als meus primers tresmils amb algú amb la teva experiència i coneixements a la muntanya ho fa tot una mica més fàcil...Super orgullosa de formar part d'un dels teus "capítols" d'aquest blog que em té meravellada. Merci per un dia genial!

    ResponderEliminar
  2. moltes feliçitats els dos,estic molt cuntenta per vosaltres, i feliç de veure-us els dos junts pasantu bé. hos ting una mica de enveja SANAAAAAA.jajajaja

    ResponderEliminar