Després d'una conversa amb el meu fill postís,vam decidir d'anar a fer una excursió per la Cerdanya i pujar al cim del Carlit,una muntanya amb una alçada de 2921 m. i que requereix d'estar mínimament en forma per afrontar-la.
Poc vam tardar en fer un esdeveniment al "facebook" per invitar als col·legues i organitzar un bon dia de muntanya.En total hi hem anat 7.
Començem a caminar a les 9 del matí amb una previsió metereológica més que dubtosa,però amb moltes ganes.
La meva germana Mar ilusionada,com sempre,d'anar a "fer muntanya".
L'aproximació a la pujada final dura algo més d'una hora i mitja i va sortejant tots els llacs que hi ha en aquesta zona i que li donen tant d'encant.De vegades el camí es fà incomode degut a tots els rocs que ocupen el camí.
L'Urko i l'Ivan
La Mar que posa la directa,està molt decidida a pujar a bon ritme i en ocasions fà estirar una mica el grup fins al seguent repós.El Carlit ja comença a fer acte de presència,és la muntanya de l'esquerra,encara ens queda una bona pujada.
Mar,Jose i Aleix començen a afrontar la pujada que ens deixarà al Coll Colomer i on apartir d'allà s'iniciarà la part més dura del dia.El ritme segueix siguent molt bó i el temps sembla que ens respecti....de moment....
Mar i Jose agafant la devantera en aquesta exigent pedrera.
Marc a mitja pedrera,sembla que en bastant bona forma.
Urko i l'Ivan tanquen el grup,cadascú s'ho agafa al ritme que vol i tots disfrutem d'una excursió,que de moment està siguent perfecte!
Una miradeta eradera per agafar alé i observar per on estem caminant,molt guapo!
L'Aleix,que sense patir massa,va pujant a bon ritme.Ja et vaig dir que ho faries sobrat!
Tot hi que de vegadesa s'ha d'ajupir el cap i clavar la mirada al terra per concentrar-t'he en treure les màximes forçes per superar els trams més empinats i exigents.No parem de guanyar alçada.
L'Ivan en un punt estratègic per fotografiar.La nostra ruta ha començat més lluny dels llacs que apareixen a la fotografia.Amb l'alçada,el fred es comença a acusar i la boira ja và tapant el cim del Carlit,cada vegada més aprop.
Tram molt exigent abans d'arribar al primer descans del dia.Estic molt content per com s'ho estan prenent tots.Sou uns bous!!
Llàstima que a l'Urko se li està revifant el dolor d'una lesió a l'abductor que no li deixa avançar normalment.A l'últim tram s'ha quedat algo enradera i no les té totes per continuar.Al final ell mateix decideix donar la volta i tornar al cotxe tranquilament,tot hi que queda poc per fer cim.Quina llàstima!
Després de fer un moç al Coll Colomer,comença el més dur de la ruta,la pujada per l'aresta que acaba al cim.Per si no fos poc,es gira bastant de vent i la boira apareix.Ara sí que tots hem de donar el millor de nosaltres.Jo procuro que anem pel camí correcte,ja que la visivilitat i els flocs de neu que esporàdicament ens cauen,dificulten veure el recorregut amb claritat,però gràcies a les marques de pintura anem fent tots bastant bé.
Jose i Mar enmig d'una clariana entre els núvols.Ara les converses començen a ser mínimes i tothom es concentra en pujar,la sensació d'aventura es magnifica i tohom disfruta a part del fred que estem suportan.
L'Ivan pujant d'avant de l'Aleix i el Marc i demostant el seu bon estant de forma.Més a munt vaig tindre problemes per "caçar-lo"...
Una mini parada per aixecar el cap i comprobar que el temps,lluny de millorar,se'ns proposa més ostil.Els metres finals seràn durs...
Un dels trams més tècnics de la pujada.Les roques humides no ajuden gaire a progresar amb tranquilitat,però anem fent.
Els cosins en acció!
Ara sí que sí,afrontant la pujada final,poques paraules s'escolten i l'esforç es reflexa a les cares de tots.Alpinisme en estat pur!
Malgrat l'objectiu de la càmara empapat per la boira,vam poder treure aquesta foto al cim del Carlit,2921 (un casi tresmil,jejeje).Només tres hores i deu minuts desde la presa de les Bulloses.Desquerra a dreta: Jose,Marc,Ivan (braços aixecats),Jo,Mar i Aleix.FELICITATS!
Ja de baixada,al Marc li van apareixer uns dolors al turmell per culpa del calçat,que quasi li impedia avançar.Poc a poc,vam conseguir arribar al cotxe.
Com canvia tot amb el cim a la butxaca...
La tornada,ja amb millor temps,la vam fer cadascú al ritme que volia o podia i ens vam trobar tots al cotxe on l'Urko ens esperava.
Nosaltres tres vam ser els últims en arribar,però encara ens vam parar a fer a questa foto a l'estany de les Bulloses.
Per acabar,penjo un vídeo d'alguns moments abans d'arribar al cim:
Com sempre, una cronica genial!!! Pero aquesta es diferent xq tambe la he viscut. Una excursio molt guapa, en un entorn increible. La ascencio ha estat una mica dura, pero ja se sap, sense patiment no hi ha gloria. Ara falta pasar els 2 dies amb agulletes... jejeje Ja prepararem la següent!!! Un plaer tiu!!
la veritat és que l'Aleix té raó! Quimi, les cròniques que fas són genials, i has aconsseguit fer-me reviure cada vegada la gran travessa que hem fet (sí, cada vegada, perquè he repetit, jejeje). Hem sento super orgullosa de com ho vem fer tots plegats, crec que el vam "lluitar" força bé i amb moltes ganes i il·lusió, jejeje. En fi, contenta de nosaltres!!
Com sempre, una cronica genial!!! Pero aquesta es diferent xq tambe la he viscut. Una excursio molt guapa, en un entorn increible. La ascencio ha estat una mica dura, pero ja se sap, sense patiment no hi ha gloria. Ara falta pasar els 2 dies amb agulletes... jejeje
ResponderEliminarJa prepararem la següent!!! Un plaer tiu!!
la veritat és que l'Aleix té raó! Quimi, les cròniques que fas són genials, i has aconsseguit fer-me reviure cada vegada la gran travessa que hem fet (sí, cada vegada, perquè he repetit, jejeje). Hem sento super orgullosa de com ho vem fer tots plegats, crec que el vam "lluitar" força bé i amb moltes ganes i il·lusió, jejeje. En fi, contenta de nosaltres!!
ResponderEliminar