Bachimala (agost 2014)

Em despedeixo de la Nora amb un petó i una abraçada tot ficant-la a dormir,dintre d'una estona marxo de nou cap al Pirineu a seguir crestejant pel meu somni.En aquesta ocasió no podré marxar la nit abans i dormir a peu de muntanya,ja que cada cop és més difícil trobar temps per dedicar a aixó,així que em toca jornada intensiva.

Són les 3:30 de la matinada del diumenge,vaig directe a la cuina a fer-me un café triple,esmorzo i sense perdre temps agafo el cotxe cap a la vall de Chistau,al Pirineu d'Aragó.

Després de 300 km, 3h 30' i un control d'alcoholemia de la guardia civil arribo al refugi de Tabernés,a 1700 metres ,en no rés estic a punt per començar a caminar.

Els primers quilòmetres em són familiars de quan l'any passat vaig intentar fer aquesta volta.Es tracta  d'una circular per coronar els 9 cims de més de tresmil metres que envolten al gran Bachimala.En l'anterior ocasió vaig estar més d'una hora perdut pel bosc que ara atravesso,de nit i aguantant una pluja constant,toçut de mí per no utilitzar GPS.Tot i així vaig arribar fins als 2900 metres per comprobar que la pluja,en aquesta alçada,s'havia convertit en glaç,fent impracticable l'aresta i forçant la retirada.

Arribant als Ibons

Avui tot és diferent,coneixer el camí és una gran ventatge i el dia i el ritme són bóns,passen els minuts i desseguida em planto al Ibón de Bachimala on després hauré de superar una canal de pedra solta per accedir a l'aresta que em durà als primers cims del dia.Som-hi!

Just a la dreta del coll comença l'aresta

Pico de la Pez 3019m.

Desde el pic Puerto de la Pez (es van quedar a gust amb el nom...) fins al Abeillé és un camí una mica tortuós,no paro de retrocedir per mirar de buscar passos i superar petits tallats que impedeixen seguir un ritme i una direcció normal.Aquest tram no el disfruto gaire ja que sembla que no avanço mai,ara amunt,ara avall,ara per la dreta,ara per l'esquerra...apart,tot és una mica podrit i no faig més que desitjar canviar d'aresta.Per sort,tampoc és un tram massa llarg i en una hora arribo al cim del Abeillé,tercer tresmil d'avui!

Desde l'Abellié es veu com sobresurt el Bachimala,penúltim repte d'avui

Tinc la motivació pels núvols avançant entre el mar de blocs sense gaires dificultats,a partir d'aquí els cims no els tinc gaire clar,n'hi han alguns que semblen tresmils però no ho son,així que procuro passar per tots els que pugui per assegurar-me que corono tots els cims.
Porto un bon ritme i aixó no fà més que motivar-me a seguir caminant i gaudint d'aquest dia tant asolellat,de seguida em planto sota el Bachimala,aquí m'aturo uns instants per menjar una mica i observar per on és millor fer la grimpada.
Sincerament,jo hagués tirat per l'esquerra,però tenia molta curiositat d'accedir al cim per una repisa que en algunes ressenyes comenten que hi ha a sobre una gran placa gris,així que cap allà em dirigeixo.Sense problemes la localitzo,però em sorprenc de lo exposada que és,no hi ha rés per agar-me a la roca i el terreny que hi ha sota les botes no és plà del tot,sinó que fà inclinació cap al buit...Tibo d'experiència escaladora i en quatre pases supero la repisa i ja estic grimpant directe al cim.Fins aquí porto 5h 30' i 8 tresmils,collonut!

Vistes enradera de l'aresta dels pics de La Pez fins l'Abellié

Aquí al cim m'estic una estona parlant amb més excursionistes que els hi costa ubicar-se en el mapa que em mostren i em fan preguntes com on es troba el Perdiguero o el Vignemale.Hi va haver un moment que s'esperaven un radera l'altre per preguntar-me!Cap problema per contestar eee,al contrari!...pasen i cojan número... :)

A partir d'aquí no li trec l'ull de sobre a l'últim cim del dia i que es troba a una mitja horeta del Bachimala,hi arribo després de liar-me una mica per la seva cara oest,no sé si hagués estat millor seguir tota l'aresta i no haver-me desviat per intentar esquivar el que semblava algún pas complicat.Bé,és igual,ara ja soc al cim de la Punta del Sabre,3139 m!
Eufóric per haver completat els 9 cims decideixo fer algo per celebrar que he sobrepassat l'ecuador d'aquesta història,més de 106 tresmils!Ho celebro aquí,el meu cim nº109,o la meva aventura nº 109, on ja em trobo amb la seguretat de poder acabar el dia sense complicacions,així que nois i noies,disfruteu que aixó no es repetirà en almenys uns quants anys més! jejeje

Quina calor a 3139 metres!

La resta de volta fins al cotxe la faig sense afluixar el ritme tot saltant rocs i deixant-me lliscar per les pedreres,un esforç extra per als genolls però que no puc evitar fer per la alegria que duc amb mí.Arribo després de 8h 30',agafo l'aigua i l'entrepà d'hamburguessa del cotxe i el deboro en tres mossegades.Sense perdré més temps començo el retorn fins a casa on arribo a les 21:30,han sigut 18 hores "nonstop",ara una dutxa,sopar i dormir una estona per anar a currar el dilluns...


En aquest cas el quadre de temps no mostra les estones de descans com sempre reflexo,per tant,cal afegir uns 30 minuts aproximadament entre els descansos al cim del Bachimala i Punta del Sabre.

Vídeo amb alguns moments del dia: