Mulleres (agost 2014)

Tota la nit plovent sense parar mentres intentem aclucar els ulls dins la tenda.En aquesta ocasió estic amb la meva germana Mar que s'apunata sempre sense preguntar ni a on anem.Ara ens trobem a prop de la boca sud del tunel de Viella amb intenció de caçar un tresmil solitari,el Tuc de Mulleres.

A les sis per fí deixa de caure aigua i ens podem llevar per esmorzar,aixó sí,el cafetó el fem amb la tenda de campanya oberta però sense sortir dels sacs,que la rasquilla es fà notar.

Tenim una finestra de bon temps fins a la tarda,on preveuen ruixats,així que li cedeixo el lideratge a la Mar perquè començi a tibar amunt per la vall en direcció als estanyets de Mulleres.

Bona temperatura!

Un cop als estanyets fem una parada per menjar algo i continuem l'ascensió,de moment sense cap entrebanc.Alguna boira ens tapa el cim de tant en tant però rés més.

Especies de cabres boges...

Per fí arribem al final de la vall,just on hi ha més pendent i s'ha de creuar un tram amb neu on preferim posar-nos els grampons,que per aixó els hem portat.Es un tram empinat que ens fà disfrutar,seguit d'una grimpada fàcil de roca que ens durà al coll,on en poca estona ja podrem acariciar el cim.

Pala final de neu

Panoràmica

Atravesem l'aresta que queda i arribem al cim del Tuc de Mulleres! Molt contents tots dos per haber superat una pujada que al final s'ha fet un xic més dura del que pensàvem.

Ara toca el descens on hauré d'esmerar-me per no perdre el ritme de me germana que es deixa caure entre les pedreres i esquiem els pocs trams nevats que queden.

Taula de temps