Començo a caminar per la vall de Remuñé vora les sis del matí amb les cames ben adormides,desde l'estiu passat que no rondo per aquests indrets i costa asimilar que em passaré tot el dia caminant.De moment la pujada es deixa fer i em puc anar despertant tranquilament mentres guanyo alçada per corriols i pedreres.
 |
| La feina del dia |
Em costa 4 hores superar els 1200 metres positius que hi ha del cotxe fins a la cota 3000,així que descanso una estona disfrutant del bon temps i faig un moç per agafar forçes,ara comença l'acció de debó.Resseguiré l'aresta que va de la Tusse de Remuñé fins al Maupas,passant pels pics Rabadá i Navarro,i després seguiré fins al Boum,tots de més de tresmil metres.
 |
| Per fí,ja soc aquí.Maupas imponent! |
El primer tram complicat d'aresta el trobo per baixar del Navarro,es un tram curt però incómodo de superar,ja que hi ha bastant desnivell,per sort la roca acompanya i en un no rés ja em dirigeixo cap a la pujada al Maupas,on hi ha l'aresta més afilada.
 |
| Punt calent abans d'arribar al cim del Maupas |
La sensació és bona,molt bona.Avanço com una aranya de quatre potes pel fil de l'aresta gaudint del buit,la bona roca i l'ambient solitari...com ho anyorava! La veritat es que m'estic sorprenent molt amb aquesta sortida,per a rés em pensava que disfrutaria tant d'una aresta tant collonuda.El bon sabor de boca,sens dubte,em durarà mesos!
 |
| El Boum mig ennuvolat |
Un cop arrivo al Maupas,després d'una hora i vint minuts de crestejar,abandono l'aresta per baixar al glaciar i acostar-me a l'últim 3mil del dia caminant,ja que l'aresta que segueix és massa difícil per fer-la sol.Així que ara toca ficar-se els grampons i fregir-se una mica amb el sol.
La pujada al Boum tampoc la regalen,o potser és que ja porto 8 hores de marxa i les cames ja es ressenteixen,jejeje.
Una última trepada algo expo per fer el cim i deseguida començo a buscar el descens,ja que hi han núvols que volen entrar en acció i no em penso quedar dins la boira sense veure res i buscant una sortida cap a la vall.
 |
| Pujant al coll del Boum |
La baixada no està sent gens fàcil,hi ha roca podrida i bastants destrepes,però amb calma vaig perdent desnivell fins trobar una instal·lació de ràpel que curiosament és on hi ha la millor roca,així que opto per seguir destrepant sense cordes,ja que em falten pocs metres per arribar al glaciar que amb més facilitat em permetrà accelerar el ritme tot esquiant amb les botes i baixar més ràpid fins a la vall,on amb un mal de cap inhumà camino quasi dues hores més fins al cotxe.
Son les cinc de la tarda,després d'onze hores arribo al punt de sortida.Conecto el mòbil per trucar a casa i enfilo el camí de retorn tot recordant el viscut aquest dia.
 |
| Temps |
Com sempre,millor conectar-se a Vimeo i reproduÏr el vídeo en HD.
Rabadá-Maupas from quimi mayolas on Vimeo.
No hay comentarios:
Publicar un comentario