Aresta Seil de la baque (juliol 2013)

Tota la setmana matinant per anar a treballar i quan arriba el dissabte sona l'alarma del mòbil a les 4 del matí...buff...quina mandra...i què masoca!

He dormit una mica fent bivac al costat del cotxe.Soc a l'entrada de la vall d'Estós i encara que amb son començo a esmorzar i preparar la motxilla per arrancar a caminar.Al cap de poca estona ja em trobo immers dins la foscor del bosc enlluernat pel meu fronat.Fà bona temperatura i avanço ràpid fins al refugi d'Estós que passo de llarg,tot aquest tram ja me'l conec bé,només canvia que pel barranc de Guias hi baixa un torrent d'aigua espectacular que em farà mullar-me una mica els peus per poder creuar-lo.

La llum de l'alba ja és prou intensa per guardar el frontal i aprofito per fer una parada per treure'm els calçotets que m'estan matant amb el fregament...què important son uns bons calçotets!!

La muntanya es desperta mica en mica

No sé quantes hores porto caminant,però segur què porto més bont ritme què l'última vegada què vaig ser per aquí.En aquesta ocasió no porto l'equip per dormir,serà un "sube-baja" per caçar uns quants tresmils i recorrer una aresta què desde la vall fà molt bona pinta.

Després de passar el coll d'Oô,enfilo l'aresta en direcció als primers cims.El dia és perfecte,em trobo molt bé i amb ganes de devorar metres i metres,així què em fico el casc i tot hi tindre una mica de gana decideixo no parar a menjar fins al primer tresmil.

Començo a recorrer arestes envoltades d'abundant neu per ser juliol...

 Aquests primers metres no són gaire disfrutons ja que els blocs del terra ballen molt,cosa que em fà anar més despert vigilant tots els moviments.Al cap de poc arribo al primer cim important,El pic Audoubert,què sobrepassa els tres mil metres.
M'aturo a fer un moç i possar-me roba més còmoda,el sol està apretant i jà estic suant de valent.Aquesta vegada no caldrà patir per si s'acaba l'aigua ja que les últimes plujes i nevades han deixat la zona amb infinitat de saltants d'aigua i riuets on abastir-me.

Un pas picantó amb ambient alpí què es va fer curt.

Al cim del Seil de la Baque (3110 m.) punt culminant d'aquesta jornada

Ja porto unes quantes hores a sobre i encara em queda la part més tècnica de l'aresta,així què no perdo temps i avanço cap a una zona més abrupte i afilada què fins ara.Els passos es fan més lents a l'hora de superar els blocs què de vegades trontollen al meu pas,la verticalitat apareix per les dues bandes i la sensació de cansament deixa pas a la de serenitat i consciència.Ara sí què disfruto entre aquest mar de punxes,blocs,escletxes i buit entre les meves mans,ara sí què em trobo fent alló què he desitjat desde l'estiu passat,avançant com si fos una aranya amb les seves vuit potes per sobre d'aquesta aresta afilada...aixó no té preu...aquesta aresta ha deixat de ser aburrida per convertir-se més exposada i entretinguda.

Pic del Portillón i al radera el magestuós Perdiguero

Una aturadeta amb el Gran Quayrat de fons

Arriba el moment d'afrontar lúnic ràpel del dia,un ràpel de 12 metres que em deixarà davant del tram més difícil,una trepada d'uns quants metres amb una sortida de tercer grau i posteriorment de segón.
M'apreto les corretjes de la motxilla al màxim,m'ajusto el casc,observo per on és més dèbil la paret i decideixo atacar pel recte,que tot i haver una mica de desplom és per on hi han millors preses.
Pocs problemes he tingut,la roca és molt sòlida i les escletxes ideals per tibar de braços cap a munt,així que ja em dirigeixo cap el sisé i  últim tresmil que faré avui abans de començar el descens.

Just abans de començar el ràpel

No sé si mai tornaré a tindre la "tableta de chocolata",però les cames cada dia estàn més curtides,jejeje

Un moment per pendre el sol a 3mil metres sempre el hi és...

Ja soc al portillón de Oô,d'aquí haig d'empendre la baixada fins la vall,així que em fico els grampons i començo a caminar/lliscar sobre aquesta aigua neu empipadora que m'empapa els mitjons i les botes,com ho odio!!

Ja baixant,amb el Portillón de Oô al radera

La baixada no và com jo desitjava,em trobo a la vora d'un precipici imposible de descendre,hauré de recular i rodejar per poder continuar,i després de caminar quasi 10 hores no em fà ni puta gràcia,per no dir del sol que m'està coent.Com que no trobo ninguna fita vaig baixant per on em sembla.El meu mapa de paper marca un pas fins a la vall,el problema és que les recents plujes que ha patit la zona han arrasat amb qualsevol rastre de sender,camí o fita,provocant una avalancha de rocs,arbres  i troncs que van quedar escampats al llarg de tot el barranc i que em dificultem moltíssim continuar

Algún tallat m'ha fet la gitza,però sempre queden bonics dins el paissatge.Al fons de tot,l'aresta que avui he recorregut.

No m'ho puc creure!Estic submergit dins un bosc extremadament frondós de fà estona i no hi ha manera de seguir avançant fins a la vall on hi ha el camí ample per on he passat aquest matí.Els arbres tombats,la vegetació salvatge,les punxes,rocs i petits tallats fan que pràcticament no em pugui moure del lloc.Estic molt empipat per no haver sabut trobar un altre pas millor que tota aquesta merda.Ja m'he caigut al terra 5 ó 6 cops perquè ni tant sols puc mirar què hi ha més enllà de mig metre amb tantes branques i fulles.Sé què no queda gaire per sortir d'aquest bosc però s'està fent un infern...

La baixada de l'aresta fins a la vall ha sigut bastant "curtidora"...

Després de més d'una hora aconsegueixo sortir d'entre els matolls,quasi arrossegant-me com una serp.Tinc davant el riu,el pont i el camí ample que en algo més d'una hora,per fí  em durà a l'aparcament.

Faig una mirada enradera per observar el camí recorregut i despedir-me d'aquest lloc tant collonut...bé,el bosc no ha sigut gens collonut,però la resta si!

Apuntats queden alguns temps intermitjos.

Per si a algú li interessa...