Dedo del Monte perdido (juliol de 2013)

Són les 5:15 del matí i avanço en mig de la foscor només trencada per la llum del meu frontal en direcció al Balcón de Pineta.He sentit a parlar molt d'aquesta vall i he decidit què faré el cim del Dedo per aquesta ruta que arranca desde els 1275 metres,així què m'espera una bona pujada fins a arribar a les cotes superiors...

Retrat de la vall a mig Circ de Pineta

 Després de dues hores de suar i navegar per aquests corriols ben empinats, m'aturo a menjar un entrepà de nocilla i de pàs em prenc un gel energètic,ja què aquest cop no porto gaire bé el matinar i em costa tindre els ulls oberts.En un moment ja soc en marxa notant els efectes del menjar i caminant amb molta més energia.Selecciono una bona carpeta de música i pas a pas vaig superant metres positius,a 8 ó 9 minuts cada cent,així que d'eseguida em planto a 2540,Balcón de Pineta!

Desde el Balcó amb l'últim tram de pujada en zetes al darrera. 

La visió que tinc des d'aquí cap als cims no és gaire bona.Hi ha una boira instal·lada que sembla què em farà la guitza.De moment em concentro en averiguar on és el pàs de trepada què dona accés al glaciar superior què a la vegada em durà al Cuello del Cilindro,un altre pàs clau per arribar al meu destí.

Una bona estona caminant per pedreres m'ha costat arribar a la trepada què ara está ocupada per uns françesos que la estàn rapelant i què molt amablement em deixen la seva corda per pujar amb més seguretat.Intento fixar-me i agafar referències per trobar aquest pàs a la tornada,ja què sino em trobaré amb uns tallats de roca difícilment superables.

Boira a partir de 2750 metres...

La cosa s'està complicant per moments per la poca visibilitat però encara puc seguir avançant seguint algunes fites per aquest glaciar en direcció al Cuello del Cilindro,un coll què em donarà accés al Lago Helado i d'aquí em faltarà poquet per començar la meva escalada al Dedo del Perdido!

Ambient solitari en mig de la espessa boira

Ja he sortit del glaciar i camino sense grampons per aquesta empinadíssima tartera de dos passos a munt i un avall.Així sembla què no avançi gens.La motxilla amb tot l'equip d'escalada comença a pesar a la vegada què la temperatura baixa i el vent fà acte de presència.Sembla què avui m'hauré d'esmerar per aconseguir el meu objectiu.

Un cop superat el coll inicio la baixada fins al llac,de moment no trobo l'accés per baixar d'aquí dalt i em costa un parell de voltes situar-me en el bon camí.Una travessa,una destrepada,una tartera i ja està! el Lago Helado!Només han passat 5 hores desde què he sortit del cotxe...

Ambient de pelicula de por 

Començo a pujar La escupidera en direcció al cim de El Monte Perdido,però el meu destí no és aquest sino un altre tresmil que hi ha molt a prop i què avui la seva veritable dificultat recaurà en trobar el camí d'accés a la seva base on iniciar una escalada de tercer grau i de 30 metres .La boira i el vent són molt persistents,la visibilitat és d'uns 15 metres i molta gent que ha pujat fins el llac es dona la volta cap arefugi una mica aclaparats per la meteo  agresiva...

Jo segueixo amunt amb l'esperança de trobar el meu trencall a mitja tartera,cosa què de moment ho veig molt negre...o molt blanc,ja m'enteneu...
Dos bascos m'adelanten amb malles curtes i bambes i em pregunten si soc el primer del dia a pujar al cim del perdut.Parlem una estona i seguim cadascú al nostre ritme,quins cracs,penso....Al moment els veig baixant ràpid amb cara de susto i em diuen que comença a ploure.Jo paro atenció i m'adono què no és pluja,sino el vent què aixeca la neu del terra....segueixo amunt...

És impossible,no trobo el mal·leit accés a la base del Dedo,no em puc creure que hagi pujat fins aquí amb 60 metres de corda,budrier,casc,mosquetons i friends i no poder escalar per no trobar l'inici de la via.Baixo una mica per la neu que ocupa la canal intentant fixar-me al màxim dins la boira,dono la volta i decideixo pujar fins al coll del Perdut per assegurar-me què no és més a munt....mala idea,aquí el vent em castiga de mala manera fent-me clavar els pals a terra i aguantant l'equilibri a dures penes....fins aquí he arribat.Acabo de decidir tornar enradera.Começo a baixar per la escupidera amb els grampons,bastant empapat per la humitat i molt decebut,però de seguida comprenc què aixó és un joc i què les regles no les fico jo,les fica la muntanya i avui ella no ha volgut jugar.

La baixada cap a Pineta m'espera

Després de passar pel Cuello del Cilindro començo a baixar per la tartera,les condicions són encara més dures de quan he pujat,encara hi ha menys visibilitat i el fort vent no para d'empipar,així què obro els ulls al màxim per no acabar deambulant per la zona.

De sobte,veig la figura d'una pesona que em saluda.Ens separen uns deu metres i ni tansols li veig la cara.Em comenta què la seva parella és uns metres més enllà i no s'atreveix a continuar degut a la inclinació del terreny,ademés,també em diu què no saben quín és el camí correcte i que ja han donat un parell de voltes sense trobar-lo.Els hi dic què jo he pujat per aquí aquest matí i que si venen amb mí els portaré fins al tram de destrepada,què a partir d'allà ja és tot més fàcil i crec que la boira ja no serà tant espessa.

Així què ens trobem baixant pel glaciar intentant no perdre un rastre pràcticament borrat d'unes trepitjades d'algú què và passar per allà fà alguns dies.De fet,he perdut el rastre què jo he deixat aquest matí pujant,així què resarem perquè aquestes petjades ens portin a bon port.De moment la parella de madrilenys que estàn fent un tram del GR11 no es separen ni un milímetre del meu radera...

Al cap de poca estona reconec les formes d'unes roques,m'acosto a elles i mentres ens treiem els grampons vaig a reconeixer una mica la zona,ja què hi han dos possibles camins a seguir.Un cop més,la memòria serà vital per retrobar el camí correcte,tot hi què serà la primera vegada què desitjaré portar  GPS...

Cascades al Circ de Pineta

Acabem de destrepar el tram més tècnic que dona accés als plans del llac de Marboré,la boira es queda enradera i per fí la temperatura puja una mica.Em despedeixo dels meus companys esporàdics i accelero el ritme per treurem el fred de sobre.De seguida començo a baixar el balcó i puc admirar tot el què m'he perdut pujant de nit amb el frontal.

Després de 11 hores i quasi 2.200 metres positius acumulats torno a ser al lloc de partida,quina sortideta! bufff...No he aconseguit el cim,però la experiència d'avui no me la treu ningú.Sense voler-ho,quasi he fet el cim del Monte Perdido i navegar dins la boira ha sigut una bona proba d'autosuficiència,un cop més,sense aparells GPS,tivant d'intuïció i memòria,com a mí m'agrada :)

Temps només de la pujada.

5 minutets d'audiovisual,com sempre,per activar l' HD  teniu que clicar primer a "Vimeo".