Culfreda - Lustou (agost 2015)

Què bé que he dormit aquesta nit al cotxe! No hi ha rés com el teu propi coixí de cada dia per dormir a fora.Tot i la temperatura baixeta que fà,he descansat prou bé per aixecar-me amb les piles carregades.Així que m'escalfo una mica de café i esmorzo un pastís energètic a la vora del cotxe,després agafo la motxilla i començo a caminar amb moltes ganes d'iniciar la meva temporada de tresmils estiuencs.

És el primer cop que faré una aresta amb bambes ja que fà temps que ho vull provar per alló de si em vé de gust córrer una estona,tot i que a aquesta alçada segur que costarà més..

Culfreda NE

Estic sorpés per la comoditat en que es puja a aquests cims,fins gairebé a la cota tresmil hi ha corriol bastant definit,quin luxe! De moment tot bé,faig una aturada a les dues hores i mitja per menjar-me un entrepà i començar l'aresta amb força.

La música sempre és una motivació extra que em posa més content

Ja he trepitjat els tres Culfredas,tres tresmils que ja tinc a la butxaca,per fí! Ara toca resseguir la llarga aresta fins al Lustou,lúltim cim que vull fer avui,així que començo a desgrimpar per forta pendent per continuar avançant,es tant empinada que sembla que baixi a l'infern,tallats enormes es descubreixen a la meva esquerra que li donen el punt de picant a la sortida.

Passen les hores i sembla que el Lustou no es mogui del lloc,mai s'acosta,mai arribo,només faig que pujar i baixar cims i bretxes alentint bastant la marxa,m'ho prenc amb calma i vaig fent,només és questió de temps per arrivar-hi.

La "baixada a línfern" del Culfreda NE

Em sento una mica com en Homer al capítol de Los Simpsons quan puja amb els esquís en un telecadira i es pensa que ja ha arribat al cim,llavors es descubreixen els núbols i veu que encara li queda un altre muntanya per pujar i tot indignat segueix esperant arribar al cim...exactament així,sempre trobo un altre cim per pujar darrera el cim...

El cansament,després de quasi 6 hores,comença a aflorir al igual que el meu típic maldecap degut a l'alçada i que sempre emprenya a la meva primera sortida de l'estiu on encara no estic acostumat a l'esforç a tresmil metres.Només segueixo caminant pensant que cada passa és un troç menys que em queda per arribar al Lustou.Lúltima part se'm fà realment pesada amb tanta bretxa per creuar que fà que no es pugui avançar bé i alenteix molt el ritme,però com ja sabeu,tot esforç té recompensa i en 7 hores de marxa trepijo el meu quart tresmil del dia,si senyor!

Una de les moltes bretxes que cal creuar abans d'arribar al Lustou

Al donar-me la volta comprovo que hi han núbols que han entrat en joc adornant el cel que fins ara era tot blau,miro el rellotje i veig que no em sobra el temps,així que jo i el meu mal de cap accelerem el ritme de tornada en busca del descens de l'aresta fins a la vall.

Començo a baixar per una tartera molt ample que surt del pic de Guerreys però al moment m'aturo perquè no veig rastre de cap corriol ni fita ni rés.Miro el mapa,l'altímetre i faig un cop d'ull a l'entorn,tot és on ha de ser,penso,i mirant de reull els núbols grisos segueixo perdent metres per la tartera en direcció a l'única canal que hi ha i que sembla que em durà directe a la vall,procuro no pensar en el mal de cames ni de cap,deu ni dó el tute d'avui!

Un cop m'he fotut de plé a la canal m'adono definitivament que no vaig pel bon camí,ara ho sé del cert perque aixó és tant empinat i perillós que només les cabres utilizen aquest pas.M'aturo a pensar que puc fer,pot començar a ploure en qualsevol moment i vaig molt just de forçes.Començo a valorar totes les possibilitats que tinc a l'abast.Descarto les més perilloses com escalar o baixar per la canal i també elimino la possibilitat de pujar per la tartera per buscar el camí correcte ja que hauria d'invertir massa temps i esforç.Només queda una possibilitat que veig factible,baixar rodejant els trams més difícils de la canal fins a l'alçada d'una repissa ample i herbosa que surt a l'esquerra i que crec que em durà al camí que he perdut fà estona i que porta al Puerto de La Pez.

Segueixo baixant i desgrimpant sense gaires problemes,en aquestes situacions tinc la capacitat d'anular el dolor,la sed o la gana.Només vull arribar a un lloc segur i conegut abans que començi a ploure.
La veritat és que la meva única preocupació de debó és no poguer avisar a casa que tot va bé abans que es fagui de nit.A mí tant mé fà haver de passar la nit acurrucat al costat d'una pedra fins poder trobar el camí correcte,forma part del meu joc,però els de casa no ho saben i em preocupa molt,així que segueixo baixant tot maleïnt el mal de cap fins a la repissa herbosa,faig una travessa a l'esquerra fins arribar al "Puerto" i agafo el sender marcat com a PR que ressegueix el fons de la vall entre prats verds i riuets d'aigua fresqueta.

M'aturo a menjar una mica i em relaxo estirat a l'herba una mica enfadat per no haver prestat prouta atenció a l'inici del descens tot i haver encertat en totes les decisions posteriors i sempre deixant una escapatória oberta com hagués sigut recular cap amunt.Quina lliçó m'ha tornat a donar la muntanya! Em vé a la memória una frase que un amic em va dir en una ocasió: "No venguis la pell de lós fins que no l'haguis caçat" jajaja...

Aspecte desde sota de la canal per on m'havia desviat a la baixada.Imposible descendre-la!

Ja només em queda el passeig de la glòria per la vall fins arribar al cotxe,em fico una mica de musiqueta al mòvil per distreure'm i que passin els quilómetres més ràpid.En total han sortit 26 km amb 2262 metres positius...buff! I les bambes no us diré com han acabat,però sí on: a la basura (no es broma),trinxades és poc!

Cara de vull un ibuprofé després de deu hores caminant

Temps totals i intermitjos d'aquesta sortida

No hay comentarios:

Publicar un comentario