La meva manera d'afrontar el repte de tots els tresmils és sense trepitjar refus ni utilitzar GPS en ninguna excursió,només mapes de paper.Són normes estúpides per alguns i motivació extra per altres.En canvi hem permeto utilitzar una eina molt més poderosa que ninguna altra.Iinternet.
Són moltes les pàgines que expliquen metre a metre per on s'ha de caminar,en quina direcció,on s'ha de girar ó si et cansaràs molt o poc....tot és molt relevant,ja que hi han molts factors que no es tenen en compte com la forma física,climatología,orientació,època de l'any ó l'equipament.
 |
Aprop de San Nicolás de Bujaruelo on hi he deixat aparcat
el cotxe. |
 |
| Pujant per la bonica vall del riu Ara,amb una mica de trànsit. |
No m'agrada gaire fer bivacs a aquestes alçades de l'any,ja que a les 8 del vespre ja es fà fosc i són masses hores les que haig d'esperar a l'endemà per seguir amb el pateo,però com he dit abans,les piades dels internautes sobre aquesta ruta m'han fet agafar-m'ho una mica a la defensiva i descartar un atac en el dia.
 |
| Aquí passaré la nit,una cabana sense porta però molt ben situada a unes dues horetes del cotxe. |
S'aixeca el dia bastant bó.M'he llevat quan encara era fosc fart d'esbarallar-me amb el ratolí que m'ha estat fent la guitza tota la nit i que ha intentat robar-me el meu menjar,per no dir del ratpenat més maldestre del Pirineu que s'ha passat hores volant dins la cabana intentant trobar la sortida i que només feia que desvetllar-me.
Tot aixó ja és passat,carrego aigua al riuet que baixa del barranc que haig pe pujar.Ddesde aquí on soc ara puc divisar les cotes de més de tres mil metres que hauré de superar dintre d'una estona.No m'ho penso més.Encenc "l'm.p.3" i començo l'acensió desde la cota 1800.
 |
| Després d'una estona remontant el barranc,ja no divisso la cabana de la vall on he passat nit. |
Que si són mínim quatre hores de pujada inexorable,que si es necessita orientació,que si no hi ha camí,que si és un trencacames,que si no hi ha un pam de descans en tota la pujada......Em vaig repetint els comentaris que fa dos dies llegia per internet sobre aquesta ruta,El corredor de la Moskowa,i la veritat és que només em preocupa la boira que hi ha més amunt i que potser em dificulta trobar el pas clau,per lo demés està siguent una delicia d'ascensió,dura i constant,sense perdre temps en rodejos inútils que només retrassa l'arribada.Així que pas rera pas,minut rera minut avanço en direcció al meu destí,les cames em responen molt bé.
No sé perquè la tatxen de difícil orientació,si només s'ha de pujar recte amunt per on et sembli millor.Poques rutes són més evidents que aquesta,només la boira que no marxa em fà parar tota la meva atenció per trobar el pas clau que em durà a les arestes superiors fins al coll de Lady Lyster.
 |
| Immers a la boira,amb bastanta fresca i emmig d'un fort desnivell,divisso la xemeneia de la Moskowa. |
Primer esquall superat en un temps que em sorprén.He pujat fins aquí amb la meitat de temps que tenia previst.Aixó no fà més que donar-me més energia i animar-me molt.Del coll pujem en un moment al primer tresmil del dia,el Cerbillona,tot hi que ja el tenia coronat de quan vaig fer una travessa de dos dies per aquí ara fà dos estius,i com encara no tenia en ment pujar a tots els tresmils,en vaig passar per alt tres dels setze que hi han en el massís del Vignemale.Avui hi ficarem remei...
 |
| Al coll de Cerbillona sense poder gaudir de la vista del glaciar per culpa de la boira. |
Per terreny conegut pujo fins al Clot de la Hount,és aquí en comença el més delicat de la jornada,baixar a coronar dues agulles que es troben 250 metres per sota de la meva posició i que el terreny no és precisament un corriol amb floretes.
Em dedico un parell de minuts a orientar-me,ja que la boira no ajuda a ser gaire decidit,apujo el volum de la música a tope,em fico el casc i començo la baixada trepidant per l'aresta derruida i empinada que em durà a les agulles tant temudes per alguns.
Al·lucino amb el camí a seguir,de moment m'orineto bé,pero sembla que estigui baixant a l'infern amb tots aquests rocs que es desfant sota els meus peus i mans i que baixen volant fins a perdres de vista.M'obligo a ficar els 5 sentits,i perquè no dir-ho,a ficar el cul a terra en més d'una aocasió per frenar una possible relliscada.
Tot hi així estic molt segur que el camí que segueixo,tot hi no haver-hi fites ni corriols,és el correcte.La boira per aquí abaix ja em dona un respir i de sobte....ja la diviso!!
 |
| Agulla superior (3.115) |
Perquè un cim pugui entrar a la llista de cims anomenats com a tresmils,han de cumplir alguns requisits,per suposat superar aquesta cota i que el desnivell entre el cim i el coll més proper sigui igual o superior als 10 metres.Aquestes agulles ho compleixen,i tot hi haver de baixar per poder coronar-les,són dos tresmils més.
Després de trepar a l'agulla superior segueixo descendint metres de pedra solta i tarteres amb alguna destrepada picantona fins divisar l'agulla inferior,que es troba eclipsada per tot el mar de roques i pedres d'aquesta vessant de la muntanya i que fà que no la divissis fins que no ets pràcticament a sobre.Aquí sí que t'has d'espavilar en orientar-t'he o acabaràs en un merder....
 |
| Agulla inferior (3.043) |
Amb els dos cims més difícils del dia començo la tortuosa pujada cap al Clot de la Hount.Si baixar és delicat,pujar és el pitjor,ademés,ara sé el que m'espera,i crec què és aquest el motiu pel qual m'està costant tant remontar aquestes canals de pedra efímera.M'esforço molt per arribar a dalt i quan em trobo a pocs metres del cim decideixo tallar camí i dirigir-me al coll de Cerbillona.La jugada em surt bé i en una hora desde l'agulla inferior arribo al cim del Cerbillona de nou!Segón esquall del dia aconseguit.Miro el rellotje i em torno a sorprendre amb el temps,menys de 5 hores i ja quasi estic encarant la tornada al cotxe....molt content!
 |
| Ja diviso l'últim cim que faré avui,l'agulla S.O. |
 |
| Ara si,mentre menjo un troç de pizza puc observar el malmés glaciar d'Ossaue |
Em llenço canal a baix patinant entre la grava lleuger com una pluma,donç he deixat la motxilla a prop del cim,ja la reculliré després,ara toca lliscar per aquesta pedrera de nou sense camí fins al cim que tinc entre les celles.Aquí tampoc val descuidar-se,però l'afàn de treurem aquest últim cim en un bon temps fà que voli cap a baix,ademés,tampoc puc demorar-me gaire ja que no he pillat aigua ni menjar.
En 50 minuts baixo i remonto fins al cim del Cerbillona.Content per la feina feta no faig més que accelerar el ritme.El temps és perfecte i les coses sense boira s'observen mil vegades millor.Soc al coll de Lady Lyster i enfilo cap a baix per retrobar el pas de la Moskowa,aquest cop de baixada.
 |
| Xemeneia de la Moskowa desde dalt i sense boira :) |
Em sento com una cabra salvatje més del paratje,baixo quasi saltant i lliscant entre pedres sense pensar en rés,només fent alló que dessitjo,que em bé de gust i que ningú en aquest moment pot fastidiar.La sensació d'estar SOL i LLIURE.
Les gotes de suor no paren de rajar pel meu cos,però jo segueixo apretant el ritme sense compassió ajudant-me dels pals per equilibrar-me en els graons de pedra que vaig saltant.Aprofito que el corriol que seguia fins ara s'esbaeix per llençar-me en línia recta pel barranc de Labaza que he pujat aquest matí.El ritme és perfecte i intentaré no parar fins que arribi a la cabana on he passat nit.
 |
| Visió de la Marmolera,un tobogàn rocallós d'uns quants centenars de metres entre el Pico Central (esquerra) i el Montferrat(allà on la roca acnvia de color) |
Així que molt content i acalorat arribo a la fí d'aquest barranc.Admetré que tanta eufória baixant m'ha costat dues relliscades bones on he acabat cap per vall,però ha valgut la pena descendre 1450 metres en tant sols 1 hora i quart.Ja només em queda desfer els 8 quilòmetres que té la vall fins a Bujaruelo.
 |
| A sobre el meu cap el Cerbillona amb la marmolera just a la dreta. |
M'aturo una bona estona al riu per ficar-hi els peus i menjar algo.Recullo els bàrtols de dormir que he deixat a la cabana i reprenc el camí tot observant com les marmotes d'aquesta vall juguen i corren per tot arreu.
 |
| Una última mirada enradera abans de que la vall tombi i perdi la visió de els cims recorreguts avui. |
 |
| Mapa del recorregut.Avui completo tots els tresmils d'aquest massís. |
 |
| Taula amb els meus temps. |
Un petit vídeo d'alguns moments:
No hay comentarios:
Publicar un comentario