Vallibierna (agost 2015)

Aquesta vegada toca una de fàcil i assequible en quan a distància i desnivells,així que el dissabte a la tarda m'acosto fins a l'estany de Llauset on arribo ja de nit i flipant amb la carretereta que puja per sobre dels dosmil metres amb intenció de fer els pics de Vallibierna,quin fart de pujar amb el cotxe!

 Arribo a l'entrada del túnel que dona accès a l'estany.Em quedo atónit amb l'aspecte de l'entrada,sembla un lloc on entraràs però no sortiràs,més aviat sembla una mina que no pas un túnel,per no parlar dels dos porticons enormes de ferro a mig tancar que em reben junt a la lluna plena.Tot plegat una mica surrealista.Paso el túnel amb una mica de canguelis amb tanta gotera,forats i pedres però a l'altra banda m'espera un paradís natural que no m'esperava,la lluna enlluerna com un focus tot l'embassament i les muntanyes.Aparco al costat de més vehicles i començo a preparar el cotxe per passar la nit. 

Estany de Llauset,punt d'inici i final de la excursió d'avui

Sis i quart del matí,encara és fosc però avui no puc entretindrem gaire ja que a la tarda haig d'anar a la festa d'aniversari de l'Eros,el fill d'uns bons amics,l'excusa perfecte per un "sube baja" en alpinrunning.
Em prenc el meu cafetó i el meu pastís energètic per començar a despertar-me i activar el cos,en breu m'estic lligant les bambes i començo a córrer per la vora de l'estany,ideal per escalfar abans dels grans desnivells.

Al fons es veu l'estany on he sortit de bon matí

Tota la pujada ha sigut genial,molt entretinguda i divertida,passant per paratges idilics amb un munt d'estanys envoltats de blocs per saltar i sortejar.M'ha costat una mica orientar-me en algún moment,però el mapa m'ha solucionat tots els dubtes.He fet la ruta circular per fer-la més entretinguda i coneixer més bé la zona.

Aresta que dona pas al Vallibierna

En poca estona he arribat al cim per després passar el "paso del caballo",un tram d'aresta molt afilada d'uns 30 metres horitzontals on el més fàcil es passar com si montessis un cavall,tot i que hi han altres opcions per superar-lo...

La realitat ha superat totes les meves expectatives i estic disfrutant com un nen petit,tota aquesta muntanya sembla un "chiquiparc" que m'està fent passar una jornada increïblement única.
La baixada no ha sigut menys aborrida passant pel coll de Llauset i el seu escenari llunar amb el sol de terra negra,quina passada i quin contrast amb els blocs granítics i quasi blancs de la pujada!
Al cap de poc torno a ser a la cua de l'embassament i reprenc,ara ja bastant cansat,el sender que em durà fins a la presa i l'aparcament.
Estic convençut que tornaré a visitar aquest lloc,m'ha encantat tot,el paissatge,els diferents sols,els nombrossos estanys,el pas del cavall,els riuets i el seu soroll tranquilitzador...

Com sempre,una imatge val més que mil paraules,i si és un vídeo encara millor.Que el disfruteu!