Així que aprofitant que dilluns és festa major a Terrassa surto el diumenge a les 22:30 h. direcció al Pirineu.
Després de 3 hores de cotxe aplano els seients de darrera i poso l'esterilla i el sac per clapar unes horetes abans de començar l'ascensió a la Punta Alta de Comalesbienes (3014 mts.).
A sota el recorregut que m'esperava per endavant
El desnivell positiu a superar es de 1.300 metres,així que em llevo a les 6:30 h,amb dolors a l'esquena de l'incomoditat de dormir al cotxe,i començo a remontar la canal de Comalesbienes,una pujada de tartera típica pirenaica.A sota després de superar el tram més tancat de canal,pujant per zona més oberta i ajupida.
Fins als estanys de Comalesbienes les dificultats no són gaire considerables.Només orientar-se correctament per no haber de fer alguna volta innecessaria.De moment la neu m'esta deixant fer tranquilament el meu recorregut,ja que no porto grampons (no sabia lo que m'espeva a l'hora de baixar...)
L'arribada als estanys de Comalesbienes la vaig fer en unes tres horetes sense apretar gaire.Ademés,gairebé tota la pujada l'he pogut fer a l'ombra,cosa que a partir d'ara no tindré.A sota,fotografia d'un dels estanys.Es curiós com al principi de l'excursió veus unes muntanyes enormes per sobre teu que a mida que pasen les hores les divises per sota de la teva posició...
Ara comença lo dur,l'alçada es nota una mica,vaig esbofegant més del compte i també s'ha ficat el terreny més dret,bastant més dret.Tinc que anar utilitzant les mans força sovint i el sol apreta a la nuca,però ja començo a estar a prop.LLàstima de les voltes extra que tinc que fer per esquivar les llèngues de neu i que amb grampons serien el camí més fàcil i recte a fer.
Ara comença lo dur,l'alçada es nota una mica,vaig esbofegant més del compte i també s'ha ficat el terreny més dret,bastant més dret.Tinc que anar utilitzant les mans força sovint i el sol apreta a la nuca,però ja començo a estar a prop.LLàstima de les voltes extra que tinc que fer per esquivar les llèngues de neu i que amb grampons serien el camí més fàcil i recte a fer.A sota deixant enrera els estanys guanyant alçada ràpidament.
L'últim tram abans d'arribar al primer pic és realment dret i dur,i si soc sincer no l'esperava així,creia que aquesta ascensió era més "relaxada",però es clar,quin pic de més de tresmil metres es pot fer relaxat??
A sota després de 3 hores 45 minuts arribo al cim del Pic de Comalesbienes de 2966 metres.Només em queda crestejar fins al seguent cim que tinc al darrera.
15 minuts són els que he estat negociant amb la cresta i que un altre vegada m'he sorprés de la dificultat que pot arribar a tindre aquest terreny.La meva primera cresta que em durà (a sota) al pic principal de la jornada,la Punta Alta de Comalesbienes,de 3014 metres,invertint 4 hores de pujada.
Aquí la temperatura és bastant més baixa,i amb la jaqueta posada,m'aboco pel vessant oposat a la meva pujada per sorpendrem una vegada més de l'inclinació i la quantitat de neu que em reserva la baixada.
Ja he fet la major part del desnivell de baixada i ja només em queda aguantar el "tirón" fins al cotxe.El sol és abrassador i quan passo per el refugi Ventosa i Calvell em desanimo una mica al observar un cartellet que diu que falten dues hores per arribar a la presa,tot i que ja ho sabia...
L'últim tram abans d'arribar al primer pic és realment dret i dur,i si soc sincer no l'esperava així,creia que aquesta ascensió era més "relaxada",però es clar,quin pic de més de tresmil metres es pot fer relaxat??A sota després de 3 hores 45 minuts arribo al cim del Pic de Comalesbienes de 2966 metres.Només em queda crestejar fins al seguent cim que tinc al darrera.
15 minuts són els que he estat negociant amb la cresta i que un altre vegada m'he sorprés de la dificultat que pot arribar a tindre aquest terreny.La meva primera cresta que em durà (a sota) al pic principal de la jornada,la Punta Alta de Comalesbienes,de 3014 metres,invertint 4 hores de pujada.
Aquí la temperatura és bastant més baixa,i amb la jaqueta posada,m'aboco pel vessant oposat a la meva pujada per sorpendrem una vegada més de l'inclinació i la quantitat de neu que em reserva la baixada.Després de meditar una estona consegueixo traçar una línia imaginària que sembla segura per superar les zones de neu que es resisteixen a fondres tot i el sol abrassador que hi ha a aquesta alçada.
Començo a baixar sense problemes fins que em trobo obligat a atravessar una llengua de neu que bé del cim i que arriba molt abaix.
La meva tècnica és baixar d'esquenes per poder clavar les puntes de les botes i anar fent petits graons fins a retrobar una zona de roques on ja pocs perills m'esperen.De fet hi habia una parella d'excursionistes que esperàven allà mateix als seus companys que anaven al cim i que ells no podien fer-lo per no portar grampons.
A sota la visió del descens desde el cim de la Punta Alta.Si us fixeu es veu una persona progressant per la pala de neu.
A sota la visió del descens desde el cim de la Punta Alta.Si us fixeu es veu una persona progressant per la pala de neu.
Ja he fet la major part del desnivell de baixada i ja només em queda aguantar el "tirón" fins al cotxe.El sol és abrassador i quan passo per el refugi Ventosa i Calvell em desanimo una mica al observar un cartellet que diu que falten dues hores per arribar a la presa,tot i que ja ho sabia...Ja només quedaria trobar-me amb una última sorpresa a l'alçada de del pla de Riumalo,i és que els ponts per creuar els nombrossos riuets estan fets pols a la vora d'aquests obligant-me a remuntar fins trobar algun lloc decent per creuar.
El retorn és bastant més llarg del previst i arribo a esta fins a 5 hores per tornar al cotxe.En total 9 horetes que m'han ensenyat una part del Pirineu que encara desconeixia.
Segur que ven aviat hi tornem.
No hay comentarios:
Publicar un comentario